La Reial Academia de la Llengua Española fixa el mot socialisme en un “Sistema de organización social y económico basado en la propiedad y administración colectiva o estatal de los medios de producción y en la regulación por el Estado de las actividades económicas y sociales, y la distribución de los bienes”.

A la vista d’aquestes definicions característiques del socialisme es desprèn, de totes a totes, que el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Socialista de Catalunya, degut a la caiguda en picat d’ambdues en braços del neolliberalisme i la seva deserció dels seus primigenis valors ideològics, no encaixen avui amb els postulats descrits del socialisme i, per tant, els hi sobra el mot de socialistes. Dit això, resulta moralment avinent i just exigir que esborrin el nom de socialistes de les seves senyes d’identitat política.

No s’ha d’oblidar que, d’ençà alguns anys, l’oligarquia dominant dels partits que ens ocupen s’ha anat endinsant pel camí dels partits de centre, si es que existeix en política el centre, fins el punt que ja ni es qüestionen l’existència del sistema capitalista malgrat la seva intrínseca perversió. En conseqüència, s’han deslligat dels principis i valors que informen el socialisme i, sobre tot, del compromís històric envers la lluita per la transformació de la societat capitalista, actualment empitjorada per la globalització econòmica.

Concretament, al fer ús de la seva condició de socialistes, a més de mantenir una propietat indeguda del mot, cauen en una impostura històrica que està devaluant i malmetent el sentit de la pròpia paraula fins a fer-la políticament inservible per l’esdevenidor durant molts anys. Per això, els que creiem que el socialisme arribarà a ser la solució per la societat, pensem que tenim l’obligació de demanar al PSOE i al PSC que facin el favor de treure el mot socialista de la seva identitat política.

Eduard Moreno

Al Secretari del Partit Socialista de Catalunya:

Fa catorze o quinze anys, en un programa de radio, una periodista orgànica del PSC, amb motiu d'un comentari crític sobre la política del partit, em va deixar anar; -Si tant critiques i discrepes del PSC, perquè no et dones de baixa com a militant? Jo li vaig respondre: -Si vostè tingues moltes accions d'una gran empresa, les llençaria totes a la claveguera pel fet de no estar conforme amb l'actuació del Consell d'Administració? Ella em va contestar que no. Llavors vaig dir-li: -Puix jo tinc moltes "accions" d'aquest partit representades en esforços, il•lusions i esperances, i no penso llençar-les a la claveguera perquè els partits, com les empreses, poden canviar els seus òrgans de direcció.

Ara, que després de 300 anys, tots plegats estem obrint el camí cap a la construcció d'un Estat per a Catalunya, es corre el perill que, quan l'haguem assolit, aquest sigui anomenat com "l'estat crupier de Catalunya".

Publicat a "Publico" el 25 de setembre de 2010

La fatídica sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010 situa Catalunya en el conflicte polític més greu i de solució incerta des que va iniciar la seva etapa autonòmica. Un conflicte que, alhora, afecta el Govern central per la seva corresponsabilitat en la proposta de l'Estatut de Miravet.

Seixanta anys després s'han acomplert les paraules pronunciades per Dolores Ibàrruri en el multitudinari comiat que Barcelona va retre a les Brigades Internacionals el 15 de novembre de 1938: "Y cuando el olivo de la Paz vuelva a florecer en España, volved. Sois la historia,sois la leyenda."

Publicat a "El País" el 2 d'octubre de 1996

Pese a que el oficio de político debería ser el de un arquitecto de las ideas para construir el futuro de la sociedad a la que sirve, lo cierto es que los nuestros no son nada proclives a exponer públicamente refle¬xiones ideológicas o políticas. Este alejamiento del quehacer intelectual hace que sean muy pocos los po¬líticos cuyo pensamiento divulgado constituya un Corpus doctrinal de alguna importancia. El sometimiento a la disciplina de los partidos, por aquello de que el que se mueve no sale en la foto, el obligado acatamiento a los...

Como es sabido, la mofeta es un mamífero suramericano parecido a la comadreja que cuando se ve perseguido lanza un líquido hediondo para hacer desistir por asco a sus perseguidores.Con motivo del cerco instructor en el caso GAL del juez Baltasar Garzón y, especialmente, por el traslado del sumario al Tribunal Supremo, algunos dirigentes y altos cargos políticos del PSOE está

Desde que a la economía especuladora se le llama ingeniería financiera y sus artífices merecen las portadas y los mejores espacios en los medios de comunicación, como los nuevos héroes nacionales de la posmodernidad, todo resulta posible en este país de las maravillas y los desencantos.